Concert de Sister of Mercy i demés.

Bé...no cal dir gaire, tan sols dir que va ser decepcionant. No es veia absolutament res, fum i fum i més fum per tot arreu, n’hi havia tant que dels tres components que hi havia a l’escenari (perquè només hi havia tres!!!) només en veia 2. I encara no he parlat del bateria...bateria????? on era el bateria...?? jo sentia la bateria, però no en veia cap!!!!

Mmmm sospitós...

Quina frustració... euros malgastats.

Però no tot va sortir malament, després del concert la nit seguia i jo també i la decepció del concert es va esvair amb un missatge al contestador i una trucada.

Malevitx a la Pedrera

Ahir a la tarda vaig anar a la Pedrera a veure l'exposició de Kazimir Malevitx (1878-1935), l’artista del conegut Quadre negre sobre fons blanc (1913), obra que va marcar un canvi radical en la història de l’art.

Les obres que s’exposen (pintures, dibuixos, fotografies, arquitectons*, etc) permeten conèixer les diferents etapes artístiques per les que va passar l’artista, començant per l’impressionisme, passant pel simbolisme, el fauvisme, el neoprivitivisme, el suprematisme i tornant, als darrers anys de la seva vida, a la figuració.

Aquesta exposició retrospectiva es agradable de veure. Els textos explicatius que trobem al llarg del recorregut són clars i permeten entendre la trajectòria artística de Malevitx i captar tots aquells detalls que el caracteritzen.

Per comprendre millor l’obra de l’artista podem veure a l’exposició un audiovisual d’uns 15 minuts que ens permet conèixer una mica més, de del punt de vista personal i artístic.

Segurament podria parlar de molts altres detalls de l’obra de Malevitx que, fins ahir desconeixia, però crec que es millor visitar-la. El Passeig de gràcia està meravellós, els barcelonins han marxat, només hem quedat 4 gats...és clar, els 4 milers de turistes (com a mínim!!) que ens acompanyaran aquests dies de festes.

*els arquitectons són unes maquetes futuristes de formes geomètriques on l’artista barreja conceptes arquitectònics i escultorics.

SISTER OF MERCY Dissabte 8 d'abril a Razzmatazz, una assignatura pendent des de fa molt anys... per unes hores tornaré a sentir-me com fa més de 15 anys...aix...ja han passat tants anys????????

UNES PARAULES

Fa temps vaig escriure al blog unes paraules per un amic molt especial que passava un mal moment i ara, malauradament les torno a escriure.

Aquest matí he estat incapaç de parlar-te...així que

PER TU...

No trobo paraules...només puc dir-te que els bons records que ens queden és la única cosa que mai ningú no ens treurà...ningú. Se que costa pensar en això quan fa tant poc que has perdut algú, però a la llarga és el millor. Ara els records fan mal, però mica en mica el dolor dels records desapareix i ens quedem amb els records, que ja no ens fan mal, i llavors... ens fan somriure.

Ànims