dimarts, juliol 13, 2004
SALA MONTJUÏC
Aquest mes de juliol es poden veure cada dimecres i divendres pel·lícules al fossar de Montjuïc. Aquest divendres fan el viaje de Chihiro de Miyazaki (2001). Una proposta interessant per passar una bona estona.
REI LEAR
Aquest càp de setmana vaig anar a veure el Rei Lear de Calixto Bieito. Molt recomanable. M'estalviaré parlar-ne perquè l'Albert ja ha fet una bona crítica. Em va agradar molt tot i que vaig trobar a faltar haver llegit l'obra, crec que l'hauria disfrutat molt més. Si decidiu anar-hi feu un esforç i llegiu-la.
Val la pena veure Josep Maria Pou representant el rei Lear amb tota la seva força i la seva presència i Boris Ruiz fent de bufó. Pel que fa a la violència, com en les altres representacions d'obres de Shakespeare dirigides per Bieito (Macbeth i Hamlet)...força present. Prefereixo no dir si és o no exagerada fins que no em llegeixi l'obra. Segons el director:
El rei Lear es una obra terriblemente violenta,
i destaca que ell no ha afegit més violència de la que hi ha al text però que tampoc amaga el que passa.
Aquest mes de juliol es poden veure cada dimecres i divendres pel·lícules al fossar de Montjuïc. Aquest divendres fan el viaje de Chihiro de Miyazaki (2001). Una proposta interessant per passar una bona estona.
REI LEAR
Aquest càp de setmana vaig anar a veure el Rei Lear de Calixto Bieito. Molt recomanable. M'estalviaré parlar-ne perquè l'Albert ja ha fet una bona crítica. Em va agradar molt tot i que vaig trobar a faltar haver llegit l'obra, crec que l'hauria disfrutat molt més. Si decidiu anar-hi feu un esforç i llegiu-la.
Val la pena veure Josep Maria Pou representant el rei Lear amb tota la seva força i la seva presència i Boris Ruiz fent de bufó. Pel que fa a la violència, com en les altres representacions d'obres de Shakespeare dirigides per Bieito (Macbeth i Hamlet)...força present. Prefereixo no dir si és o no exagerada fins que no em llegeixi l'obra. Segons el director:
El rei Lear es una obra terriblemente violenta,
i destaca que ell no ha afegit més violència de la que hi ha al text però que tampoc amaga el que passa.
divendres, juliol 02, 2004
BIBLIOPARK
Avui ha estat el meu primer dia al bibliopark. Un dia realment enriquidor. Se m’ha passat la tarda volant. He estat tota l’estona envoltada de nens amb els seus pares, de nens amb els seus avis o de nens amb...ningú al seu voltant. Ha estat molt interessant veure en acció als pares amb els seus fills. És genial veure com hi ha pares que s’asseuen a la gespa amb els seus fills i es passen l’estona explicant-los contes, imitant les veus dels personatges i fent tota mena d’expressions estranyes per tal que els seus fills els mirin bocadats, riguin i aprenguin. També és força interessant com hi ha pares que s’ho passen bé veient com els seus fills agafen llibres de la caixa i els tornen a posar perquè no entenen res, sense tenir ni la més mínima intenció d’intentar explicar-los el que volen dir els dibuixos i les lletres...Que hi farem...així anem.
Durant tota l’estona ha estat voltant sol per parc un nen que devia tenir uns tres anyets. Anava tot brut i només feia que agafar llibres i donar-los a qualsevol adult que hi hagués pel voltant, amb l’esperança que li expliqués que carai volien dir aquelles lletres. Cap a les set de la tarda ha començat a dir “kaka” “kaka”, mentre es tocava el pantalons. Doncs bé, encara no he vist als seus pares o acompanyants. Segurament quan la seva mare, o pare o germà o oncle s’hagi recordat d’ell s’haurà trobat amb un pastís de xocolata per netejar. Pobre nano...
Ui...és tard....
A dormir...
Avui ha estat el meu primer dia al bibliopark. Un dia realment enriquidor. Se m’ha passat la tarda volant. He estat tota l’estona envoltada de nens amb els seus pares, de nens amb els seus avis o de nens amb...ningú al seu voltant. Ha estat molt interessant veure en acció als pares amb els seus fills. És genial veure com hi ha pares que s’asseuen a la gespa amb els seus fills i es passen l’estona explicant-los contes, imitant les veus dels personatges i fent tota mena d’expressions estranyes per tal que els seus fills els mirin bocadats, riguin i aprenguin. També és força interessant com hi ha pares que s’ho passen bé veient com els seus fills agafen llibres de la caixa i els tornen a posar perquè no entenen res, sense tenir ni la més mínima intenció d’intentar explicar-los el que volen dir els dibuixos i les lletres...Que hi farem...així anem.
Durant tota l’estona ha estat voltant sol per parc un nen que devia tenir uns tres anyets. Anava tot brut i només feia que agafar llibres i donar-los a qualsevol adult que hi hagués pel voltant, amb l’esperança que li expliqués que carai volien dir aquelles lletres. Cap a les set de la tarda ha començat a dir “kaka” “kaka”, mentre es tocava el pantalons. Doncs bé, encara no he vist als seus pares o acompanyants. Segurament quan la seva mare, o pare o germà o oncle s’hagi recordat d’ell s’haurà trobat amb un pastís de xocolata per netejar. Pobre nano...
Ui...és tard....
A dormir...
