diumenge, juny 27, 2004
EL RESCAT DE PERONELLA
Intens…..
Un dia realment intens…com pot ser que tot i quedar-me a casa tancada per estudiar em passin coses com les d’avui??? Com pot ser que em trobi sola a casa, i de cop i volta apareguin dos gentils i atractius cavallers per salvar-me??? Podia haver estat un, però no, dos!! Realment són les petites coses quotidianes les que ens fan feliç...La visita d’avui els hi dec als maleïts veïns que es passen el cap de setmana escoltant música a tota canya....Ha estat curta però suficient per posar-me de molt bon humor. Sip...de molt bon humor...Ha valgut la pena aguantar tot el dia la seva maleïda i repetitiva música.
Intens…..
Un dia realment intens…com pot ser que tot i quedar-me a casa tancada per estudiar em passin coses com les d’avui??? Com pot ser que em trobi sola a casa, i de cop i volta apareguin dos gentils i atractius cavallers per salvar-me??? Podia haver estat un, però no, dos!! Realment són les petites coses quotidianes les que ens fan feliç...La visita d’avui els hi dec als maleïts veïns que es passen el cap de setmana escoltant música a tota canya....Ha estat curta però suficient per posar-me de molt bon humor. Sip...de molt bon humor...Ha valgut la pena aguantar tot el dia la seva maleïda i repetitiva música.
AAAAAAAAAAUUUUUUU!!!
Ostres… quin mal que em fan les contracturas…tota jo sóc una gran contractura…abans d’ahir vaig carregar durant massa estona unes bosses i estic fatal…necessito un massatge…a sobre ahir vaig agafar la bici…aix....que donaria jo per un supermassatge..
Bé a veure si puc aconseguir estudiar una mica…demà és el gran dia…i després tot s’haurà acabat…
Ànims…ja queda poquet…
Per cert….ahir vaig tornar a veure Amelie…no cal parlar-ne massa…és estrany...encara que l’hagi vist un munt de vegades em quedo sense paraules, eclipasada com el primer cop amb la història, els colors, els personatges, les petites coses...
Apa a estudiar!!!!!!!
Ostres… quin mal que em fan les contracturas…tota jo sóc una gran contractura…abans d’ahir vaig carregar durant massa estona unes bosses i estic fatal…necessito un massatge…a sobre ahir vaig agafar la bici…aix....que donaria jo per un supermassatge..
Bé a veure si puc aconseguir estudiar una mica…demà és el gran dia…i després tot s’haurà acabat…
Ànims…ja queda poquet…
Per cert….ahir vaig tornar a veure Amelie…no cal parlar-ne massa…és estrany...encara que l’hagi vist un munt de vegades em quedo sense paraules, eclipasada com el primer cop amb la història, els colors, els personatges, les petites coses...
Apa a estudiar!!!!!!!
dimarts, juny 08, 2004
cireres....
me n’havia oblidat...les cireres...
com m’agrada assaborir-les, vermelles, brillants, suaus, dolces, sensuals, provocadores...
Avui, cap a quarts de tres, quan la gana començava a fer efecte algú ha vingut amb un tros de paper de cuina que amagava alguna cosa, l’ha obert i m’ha dit : “que en vols?, agafa’n” Cireres!!! mmmmm quines cireres...grosses i vermelles... Només n’he agafat una però ha estat suficient, ha estat una sensació meravellosa...agafar-la, mirar-la, posar-me la a la boca, assaborir-la...De cop i volta tots els que estàvem al despatx ens hem trobat amb una cirera a la boca rient i dient: “mmmmm que bones”. Ha estat un moment únic, després d’estar treballant des de les 8 del matí, després de les trucades, la feina, les reunions...un grapat de cireres han servit per fer descarregar l’estrès acumulat i fer-nos riure lliurement.
Definitivament les cireres em fan embogir... només mirant-les en tinc prou.
me n’havia oblidat...les cireres...
com m’agrada assaborir-les, vermelles, brillants, suaus, dolces, sensuals, provocadores...
Avui, cap a quarts de tres, quan la gana començava a fer efecte algú ha vingut amb un tros de paper de cuina que amagava alguna cosa, l’ha obert i m’ha dit : “que en vols?, agafa’n” Cireres!!! mmmmm quines cireres...grosses i vermelles... Només n’he agafat una però ha estat suficient, ha estat una sensació meravellosa...agafar-la, mirar-la, posar-me la a la boca, assaborir-la...De cop i volta tots els que estàvem al despatx ens hem trobat amb una cirera a la boca rient i dient: “mmmmm que bones”. Ha estat un moment únic, després d’estar treballant des de les 8 del matí, després de les trucades, la feina, les reunions...un grapat de cireres han servit per fer descarregar l’estrès acumulat i fer-nos riure lliurement.
Definitivament les cireres em fan embogir... només mirant-les en tinc prou.
dilluns, juny 07, 2004
això, allò...
el primer pipi del matí, l’aigua calenta de la dutxa, un suc de taronja, un "bon dia", un somriure matiner, la mare, el cafè de l’esmorzar, la feina acabada, una trucada sorpresa, els nebots, una broma, un cafè amb llet, el sol, l’ombra, un amiga, el vent a la cara, l’hora de plegar, les germanes, un amic, una migdiada, una volta en bicicleta, el camí de tornada a casa, una cançó, una bona notícia, els records, una pel·lícula...
es necessita molt més que això per sentir-se feliç???
no...definitivament...jo en tinc prou, i la resta...ja vindrà.
el primer pipi del matí, l’aigua calenta de la dutxa, un suc de taronja, un "bon dia", un somriure matiner, la mare, el cafè de l’esmorzar, la feina acabada, una trucada sorpresa, els nebots, una broma, un cafè amb llet, el sol, l’ombra, un amiga, el vent a la cara, l’hora de plegar, les germanes, un amic, una migdiada, una volta en bicicleta, el camí de tornada a casa, una cançó, una bona notícia, els records, una pel·lícula...
es necessita molt més que això per sentir-se feliç???
no...definitivament...jo en tinc prou, i la resta...ja vindrà.
divendres, juny 04, 2004
LA MARE
En sentir la seva veu al telèfon va saber que alguna cosa passava. Ella intentava fer veure que tot anava bé, però la seva mare la coneix, sap quan ella fingeix, quan deixa anar paraules forçades per evitar que pateixi per ella.
“Què et passa?”.
“Res mama, no passa res”.
Mentre ella deia aquestes paraules, del seus ulls començaven a sortir petites llàgrimes que rodolaven per les galtes, ara vermelles per l’esforç d’aguantar-se les ganes de plorar. La seva mare va repetir dolçament:
“Va... què et passa?”
Llavors va explotar i va començar a plorar obertament, va començar a parlar, i , sense deixar ni una sola paraula dins seu, ho va deixar anar tot.
És impossible resistir-s’hi, és impossible fingir amb sa mare, la coneix massa bé.
Ella necessitava explotar, portava massa dies aguantant, fingint, dubtant...només unes paraules per telèfon han servit per fer adonar a la mare que la seva filla patia, que la seva filla necessitava parlar, tot i que s’hi resistia.
Després d’escoltar les paraules de sa mare penja el telèfon i dels seus ulls, mica en mica, deixen de sortir llàgrimes...ja està, ho ha deixat anar tot, ho necessitava. Sap que amb la seva mare ho pot fer, perquè l’escolta, perquè l’entén o almenys ho intenta, perquè sap que l’estima incondicionalment, perquè sap que sempre ha estat i estarà al seu costat per recolzar-la. Ara ella està més tranquil•la, ha explotat, ho ha deixat anar tot i ara ja pot continuar fent el que feia.
En sentir la seva veu al telèfon va saber que alguna cosa passava. Ella intentava fer veure que tot anava bé, però la seva mare la coneix, sap quan ella fingeix, quan deixa anar paraules forçades per evitar que pateixi per ella.
“Què et passa?”.
“Res mama, no passa res”.
Mentre ella deia aquestes paraules, del seus ulls començaven a sortir petites llàgrimes que rodolaven per les galtes, ara vermelles per l’esforç d’aguantar-se les ganes de plorar. La seva mare va repetir dolçament:
“Va... què et passa?”
Llavors va explotar i va començar a plorar obertament, va començar a parlar, i , sense deixar ni una sola paraula dins seu, ho va deixar anar tot.
És impossible resistir-s’hi, és impossible fingir amb sa mare, la coneix massa bé.
Ella necessitava explotar, portava massa dies aguantant, fingint, dubtant...només unes paraules per telèfon han servit per fer adonar a la mare que la seva filla patia, que la seva filla necessitava parlar, tot i que s’hi resistia.
Després d’escoltar les paraules de sa mare penja el telèfon i dels seus ulls, mica en mica, deixen de sortir llàgrimes...ja està, ho ha deixat anar tot, ho necessitava. Sap que amb la seva mare ho pot fer, perquè l’escolta, perquè l’entén o almenys ho intenta, perquè sap que l’estima incondicionalment, perquè sap que sempre ha estat i estarà al seu costat per recolzar-la. Ara ella està més tranquil•la, ha explotat, ho ha deixat anar tot i ara ja pot continuar fent el que feia.
