dimarts, maig 25, 2004
BCNeta
Si si...BCNeta.
Avui mentre anava a fer uns encàrrecs amb el cotxe he entrat en un d'aquests carrers de Ciutat Vella que només són transitables a determinades hores del dia. Estava ple de gent passejant, turistes bàsicament, i anava darrera d'un d'aquests camions de BCNeta que recullen els mobles. De cop, es para i baixa el conductor que amb cara de pocs amics s'acosta a un caixer automàtic. Quan ha acabat s'ha dirigit un altre cop cap al camió, duia una cigarreta a la mà i mentrestant anava llegint l'extracte que li havia deixat anar el caixer. Anava movent els llavis dient alguna cosa que no he entès, estava enfadat, crec que no li ha agradat gens el que ha vist a l'extracte. Quan ha arribat a la porta del camió, abans d'obrir la porta, s'ha tornat a mirar el paperet l'ha estripat i l'ha llençat a terra. Ha obert la porta i amb la cigarreta a la boca ha tornat a pujar al camió. Els trossos de papers han quedat al terra i ell ha continuat amb la seva feina, és a dir, recollir el que "els altres" llencen.
Canviant de tema...avui he pogut escoltar per fi el Felt Mountain de Goldfrapp. Simplement genial...quina veu...Creia que després d'haver descobert Portishead i la veu de la Beth Gibbons no podria tornar a quedar eclipsada per cap altra veu femenina de la mateixa manera. Si, són veus tristes i malenconioses, perdudes...però m'agraden. Són d'aquelles veus que em permeten desconnectar i endinsar-me en el meu món paral•lel on tot es veu de diferent manera. Encara haig d'escoltar el Black Cherry, la seva darrera creació...espero que sigui igual de bo. Aneu aquí a veure el seu web oficial i escoltar una mica de la seva música...<
Si si...BCNeta.
Avui mentre anava a fer uns encàrrecs amb el cotxe he entrat en un d'aquests carrers de Ciutat Vella que només són transitables a determinades hores del dia. Estava ple de gent passejant, turistes bàsicament, i anava darrera d'un d'aquests camions de BCNeta que recullen els mobles. De cop, es para i baixa el conductor que amb cara de pocs amics s'acosta a un caixer automàtic. Quan ha acabat s'ha dirigit un altre cop cap al camió, duia una cigarreta a la mà i mentrestant anava llegint l'extracte que li havia deixat anar el caixer. Anava movent els llavis dient alguna cosa que no he entès, estava enfadat, crec que no li ha agradat gens el que ha vist a l'extracte. Quan ha arribat a la porta del camió, abans d'obrir la porta, s'ha tornat a mirar el paperet l'ha estripat i l'ha llençat a terra. Ha obert la porta i amb la cigarreta a la boca ha tornat a pujar al camió. Els trossos de papers han quedat al terra i ell ha continuat amb la seva feina, és a dir, recollir el que "els altres" llencen.
Canviant de tema...avui he pogut escoltar per fi el Felt Mountain de Goldfrapp. Simplement genial...quina veu...Creia que després d'haver descobert Portishead i la veu de la Beth Gibbons no podria tornar a quedar eclipsada per cap altra veu femenina de la mateixa manera. Si, són veus tristes i malenconioses, perdudes...però m'agraden. Són d'aquelles veus que em permeten desconnectar i endinsar-me en el meu món paral•lel on tot es veu de diferent manera. Encara haig d'escoltar el Black Cherry, la seva darrera creació...espero que sigui igual de bo. Aneu aquí a veure el seu web oficial i escoltar una mica de la seva música...<
dilluns, maig 24, 2004
NORMALITAT?????????
Avui sembla que començo a tenir connexió normal a internet. No està malament tenint en compte que tinc el router a casa des de dimarts, que els de wanadoo no han ajudat en res i que estic pagant des del dia 14…que hi farem. De moment el meu company de pis i jo ja tenim connexió…i sembla que funciona…Almenys els dies de vacances que m’he agafat (ja han passat cinc!!!!!) els podré aprofitar per treballar i avançar els treballs que haig de fer. Començo a estar col•lapsada…
La veritat és que em sento bloquejada, confusa...tot i que sembla que tot torna a la normalitat la meva ment és un caos total, un desordre descomunal... allà a dins s’hi barreja tot i no hi ha manera de situar cada cosa al seu lloc... ho intento però no puc...quan sembla que aconsegueixo tenir controlat algun aspecte.. se m’escapa... Haig d’aconseguir desconnectar almenys fins que acabi la universitat però ho veig difícil. Sóc impulsiva i impacient i m’agrada tenir-ho tot controlat, però, ara per ara, sembla impossible.
No se que dir....no se que escriure, no se que haig de fer...no se...
Bona nit...
Avui sembla que començo a tenir connexió normal a internet. No està malament tenint en compte que tinc el router a casa des de dimarts, que els de wanadoo no han ajudat en res i que estic pagant des del dia 14…que hi farem. De moment el meu company de pis i jo ja tenim connexió…i sembla que funciona…Almenys els dies de vacances que m’he agafat (ja han passat cinc!!!!!) els podré aprofitar per treballar i avançar els treballs que haig de fer. Començo a estar col•lapsada…
La veritat és que em sento bloquejada, confusa...tot i que sembla que tot torna a la normalitat la meva ment és un caos total, un desordre descomunal... allà a dins s’hi barreja tot i no hi ha manera de situar cada cosa al seu lloc... ho intento però no puc...quan sembla que aconsegueixo tenir controlat algun aspecte.. se m’escapa... Haig d’aconseguir desconnectar almenys fins que acabi la universitat però ho veig difícil. Sóc impulsiva i impacient i m’agrada tenir-ho tot controlat, però, ara per ara, sembla impossible.
No se que dir....no se que escriure, no se que haig de fer...no se...
Bona nit...
dijous, maig 20, 2004
I'VE GOT YOU UNDER MY SKIN
I've got you under my skin
I've got you deep in the heart of me
So deep in my heart
that you're really a part of me.
I've got you under my skin
I'd tried so not to give in
I said to myself:
this affair never will go so well.
But why should I try to resist
when, baby, I know so well
I've got you under my skin?
I'd sacrifice anything
come what might
For the sake of havin' you near
In spite of a warnin' voice
that comes in the night
And repeats, repeats in my ear:
"Don't you know, little fool,
you never can win?
Use your mentality,
wake up to reality."
But each time that I do
just the thought of you
Makes me stop before I begin
'Cause I've got you under my skin.
I would sacrifice anything
come what might
For the sake of havin' you near
In spite of the warnin' voice
that comes in the night
And repeats - how it yells in my ear:
"Don't you know, little fool,
you never can win?
Why not use your mentality,
step up, wake up to reality?"
But each time I do
just the thought of you
Makes me stop just before I begin
'Cause I've got you under my skin.
Yes, I've got you under my skin
I've got you under my skin
I've got you deep in the heart of me
So deep in my heart
that you're really a part of me.
I've got you under my skin
I'd tried so not to give in
I said to myself:
this affair never will go so well.
But why should I try to resist
when, baby, I know so well
I've got you under my skin?
I'd sacrifice anything
come what might
For the sake of havin' you near
In spite of a warnin' voice
that comes in the night
And repeats, repeats in my ear:
"Don't you know, little fool,
you never can win?
Use your mentality,
wake up to reality."
But each time that I do
just the thought of you
Makes me stop before I begin
'Cause I've got you under my skin.
I would sacrifice anything
come what might
For the sake of havin' you near
In spite of the warnin' voice
that comes in the night
And repeats - how it yells in my ear:
"Don't you know, little fool,
you never can win?
Why not use your mentality,
step up, wake up to reality?"
But each time I do
just the thought of you
Makes me stop just before I begin
'Cause I've got you under my skin.
Yes, I've got you under my skin
dilluns, maig 17, 2004
PUPURRI...VAN HELSING, MÚM, CAOS, DESORDRE, DUBTES, BENESTAR, FELICITAT, TRISTESA, FORUM, NECESSITAT, YANN TIERSEN, CAOS, DESORDRE, DUBTES...M’AGRADA
I MISS ADSL
El dia 20 farà un mes que vaig demanar a wanadoo el kit adsl i encara no he rebut ni el pack. Avui, per variar, he tornat a trucar i m’han comunicat que estic a la darrera de les fases del procés (que bé!!!!!) i que en qualsevol moment rebré el pack a casa. Hauria d’estar contenta però la cosa no acaba aquí, jo no hi sóc mai a casa, així que quan vingui no hi trobaran ningú. L’operadora de wanadoo, tant educadament com sempre m’ha dit que no m’avisaran quan vagin i que si no em troben em deixaran una nota. Una nota??? i que hauré de fer??? anar a buscar-lo??? La resposta ha estat confusa “en la nota ya le diran lo que debe hacer o cuando volveran a passar”.
Així estic...sense internet, sense poder comunicar-me, sense poder fer els treballs de la universitat, sense poder viatjar pels blogs, per la xarxa...caram...com trobo a faltar estar asseguda davant de l’ordinador saltant de pàgina en pàgina (per necessitat o per oci) i com trobo a faltar a aquelles finestretes que de cop i volta apareixen al cantó inferior dret del monitor avisant-me que algú em saluda. Suposo que el fet d’estar sola al pis, sense televisió i sense calers m’ha fet adonar-me del temps que em passo asseguda davant de l’ordinador i connectada a la xarxa, sigui per passar l’estona o per treballar, i de la necessitat que tinc de tenir connexió a internet.
Parlant d’internet...Ahir vaig decidir anar a la Biblioteca de la Pompeu Fabra que hi ha a la Rambla per fer unes consultes bibliogràfiques i fer un treball sobre una passarel·la temàtica sobre ciències socials que es diu SOSIG. Quan vaig dirigir-me al taulell per preguntar al noi que hi havia al darrera quin ordinador podia consultar em va dir, com sempre molt amablement, que com no sóc estudiant de la Pompeu només tenia dret a fer consultes a Internet però sense poder utilitzar res més, és a dir, ni Word, ni excel, ni res de res...només el bloc de notes. Quina ràbia...!!! A la UB no hi ha restriccions de cap mena... A la Pompeu els estudiants utilitzen els ordinadors amb passwords i als visitants els donen un password que canvia cada dia i que només et permet utilitzar internet. Poca cosa vaig fer...consultar alguns articles i adreces interessants i anar fent copy paste al bloc de notes per després poder anar contrastant informació. Definitivament necessito internet a casa....
MÚM, VAN HELSING, FORUM
Això de no poder actualitzar el blog fa que hagi acumulat massa dades que necessiten ser descarregades...el post comença a ser ja massa llarg, massa espès...i es convertirà en un post caòtic i desordenat reflex exacte del meu estat actual ( i pel que vaig veient de molts altres...). No he fet gaires coses interessants aquests darrers darrers dies...
La pel·lícula de Van Helsing (algú ja n’ha parlat i no cal que afegeixi res més),
El concert de Múm, que va ser genial, tal i com m’esperava després d’haver sentit la seva darrera creació,
L’exposició de la Condició Humana que es fa al Museu d’Història de la Ciutat. Aquesta exposició agrupa més de cent peces provinents de diferents part del món i creades per artistes de diferents períodes. Hi ha peces realment molt interessants, d’altres, des del meu punt de vista, sobren.
I poca més...algun sopar, algun cafetó, algun té... en definitiva, trobades agradables.
CAOS, DUBTES, DESORDRE, TRISTESA, FELICITAT, BENESTAR
I mentrestant escolto Yann Tiersen o Jay Jay Johanson o Portishead o la banda sonora del Piano o Philip Glass o Múm qualsevol altre... desconnecto temporalment, i m’enfonso dins d’un altre món. És un món paral·lel, només hi puc entrar quan escolto música, quan el que escolto m’hipnotitza i m’aparta suaument del món real...i llavors el caos sembla que s’esvaeix i les coses que abans suraven perdudes es col·loquen al seu lloc...Quan torno al món real la situació torna a ser com abans, desordenada...però és diferent...ho veig tot una mica més clar, si més no des d’un altre costat...des del costat on tot sembla més fàcil, on tot és mes accessible on la tristesa, la felicitat, el benestar i on la necessitat inexplicable d’estar amb algú es barregen formant part de l’escenari diari de la meva vida. Un escenari que, tot i amb totes les coses bones i dolentes amb que es decora, m’agrada. Si, definitivament m’agrada, perquè això és la vida, pujar, baixar empicada, tornar a pujar lentament...o ràpidament, i accelerar, per tornar a frenar, per tornar a caure..i tornar a aixecar-se...i continuar...sempre continuar endavant.
I MISS ADSL
El dia 20 farà un mes que vaig demanar a wanadoo el kit adsl i encara no he rebut ni el pack. Avui, per variar, he tornat a trucar i m’han comunicat que estic a la darrera de les fases del procés (que bé!!!!!) i que en qualsevol moment rebré el pack a casa. Hauria d’estar contenta però la cosa no acaba aquí, jo no hi sóc mai a casa, així que quan vingui no hi trobaran ningú. L’operadora de wanadoo, tant educadament com sempre m’ha dit que no m’avisaran quan vagin i que si no em troben em deixaran una nota. Una nota??? i que hauré de fer??? anar a buscar-lo??? La resposta ha estat confusa “en la nota ya le diran lo que debe hacer o cuando volveran a passar”.
Així estic...sense internet, sense poder comunicar-me, sense poder fer els treballs de la universitat, sense poder viatjar pels blogs, per la xarxa...caram...com trobo a faltar estar asseguda davant de l’ordinador saltant de pàgina en pàgina (per necessitat o per oci) i com trobo a faltar a aquelles finestretes que de cop i volta apareixen al cantó inferior dret del monitor avisant-me que algú em saluda. Suposo que el fet d’estar sola al pis, sense televisió i sense calers m’ha fet adonar-me del temps que em passo asseguda davant de l’ordinador i connectada a la xarxa, sigui per passar l’estona o per treballar, i de la necessitat que tinc de tenir connexió a internet.
Parlant d’internet...Ahir vaig decidir anar a la Biblioteca de la Pompeu Fabra que hi ha a la Rambla per fer unes consultes bibliogràfiques i fer un treball sobre una passarel·la temàtica sobre ciències socials que es diu SOSIG. Quan vaig dirigir-me al taulell per preguntar al noi que hi havia al darrera quin ordinador podia consultar em va dir, com sempre molt amablement, que com no sóc estudiant de la Pompeu només tenia dret a fer consultes a Internet però sense poder utilitzar res més, és a dir, ni Word, ni excel, ni res de res...només el bloc de notes. Quina ràbia...!!! A la UB no hi ha restriccions de cap mena... A la Pompeu els estudiants utilitzen els ordinadors amb passwords i als visitants els donen un password que canvia cada dia i que només et permet utilitzar internet. Poca cosa vaig fer...consultar alguns articles i adreces interessants i anar fent copy paste al bloc de notes per després poder anar contrastant informació. Definitivament necessito internet a casa....
MÚM, VAN HELSING, FORUM
Això de no poder actualitzar el blog fa que hagi acumulat massa dades que necessiten ser descarregades...el post comença a ser ja massa llarg, massa espès...i es convertirà en un post caòtic i desordenat reflex exacte del meu estat actual ( i pel que vaig veient de molts altres...). No he fet gaires coses interessants aquests darrers darrers dies...
La pel·lícula de Van Helsing (algú ja n’ha parlat i no cal que afegeixi res més),
El concert de Múm, que va ser genial, tal i com m’esperava després d’haver sentit la seva darrera creació,
L’exposició de la Condició Humana que es fa al Museu d’Història de la Ciutat. Aquesta exposició agrupa més de cent peces provinents de diferents part del món i creades per artistes de diferents períodes. Hi ha peces realment molt interessants, d’altres, des del meu punt de vista, sobren.
I poca més...algun sopar, algun cafetó, algun té... en definitiva, trobades agradables.
CAOS, DUBTES, DESORDRE, TRISTESA, FELICITAT, BENESTAR
I mentrestant escolto Yann Tiersen o Jay Jay Johanson o Portishead o la banda sonora del Piano o Philip Glass o Múm qualsevol altre... desconnecto temporalment, i m’enfonso dins d’un altre món. És un món paral·lel, només hi puc entrar quan escolto música, quan el que escolto m’hipnotitza i m’aparta suaument del món real...i llavors el caos sembla que s’esvaeix i les coses que abans suraven perdudes es col·loquen al seu lloc...Quan torno al món real la situació torna a ser com abans, desordenada...però és diferent...ho veig tot una mica més clar, si més no des d’un altre costat...des del costat on tot sembla més fàcil, on tot és mes accessible on la tristesa, la felicitat, el benestar i on la necessitat inexplicable d’estar amb algú es barregen formant part de l’escenari diari de la meva vida. Un escenari que, tot i amb totes les coses bones i dolentes amb que es decora, m’agrada. Si, definitivament m’agrada, perquè això és la vida, pujar, baixar empicada, tornar a pujar lentament...o ràpidament, i accelerar, per tornar a frenar, per tornar a caure..i tornar a aixecar-se...i continuar...sempre continuar endavant.
dimarts, maig 04, 2004
MASSa COSES PER FER I POCS CALERS...
Estic igual que fa uns dies, sense internet. Avui ens han portat la nevera, el divendres el sofà...ja comença a semblar una casa...Aquests dies han estat molt complicats, ara m'adono que no puc viure sense nevera. Però ja està, ja la tenim!!! La veritat és que el canvi de residència ha estat una bona idea, és genial no haver de matinar, dinar a casa...
La part negativa d'aquest canvi són els calers. Aquests mes hi ha una pila de coses interessants i no les podré fer fins que no em recuperi...quina ràbia!! Dissabte dia 8 hi ha un concert de Múm, però no hi podré anar, tot i que m'hagués agradat molt...que hi farem...Després hi ha l'estrena de Van Helsing, Troya, el BAFF...masses coses...
Estic igual que fa uns dies, sense internet. Avui ens han portat la nevera, el divendres el sofà...ja comença a semblar una casa...Aquests dies han estat molt complicats, ara m'adono que no puc viure sense nevera. Però ja està, ja la tenim!!! La veritat és que el canvi de residència ha estat una bona idea, és genial no haver de matinar, dinar a casa...
La part negativa d'aquest canvi són els calers. Aquests mes hi ha una pila de coses interessants i no les podré fer fins que no em recuperi...quina ràbia!! Dissabte dia 8 hi ha un concert de Múm, però no hi podré anar, tot i que m'hagués agradat molt...que hi farem...Després hi ha l'estrena de Van Helsing, Troya, el BAFF...masses coses...
