dimecres, abril 28, 2004
PERDUDA...TEMPORALMENT
Si darrerament estic perduda...ja fa una setmana que no tinc connexió a Internet. Vaig donar-me de baixa per donar-me d'alta a la meva nova adreça. Si!!!!!!!! m'he decidit!!!! He llogat un pis amb un amic a Ciutat Vella...però anem mica en mica... Ja començo a estar una mica desesperada per no poder connectar-me a la xarxa. Vaig pidolant a tothom que em deixi consultar el correu...almenys a la feina puc fer breaks i connectar-me una estoneta (tal i com estic fent ara).
Doncs si...ja tinc piset. El dilluns vaig passar la meva primera nit al pis. No va ser una bona experiència ja que estava sola (el meu companya encara no s'ha instal·lat) i malaltona i ho vaig passar una mica malament...Per tal d'aprofitar espai m'he posat un llit d'aquests de l'Ikea tipus llitera que et permeten posar l'escriptori a sota. Es molt útil, però molt molt incòmode quan has d'estar baixant i pujant contínuament, i encara més quan no tens gaires forces per fer-ho... com vaig trobar a faltar la meva mare...si almenys hagués pogut xerrar amb algú pel messenger...snif snif...Això si...va haver-hi certa persona que em trucava a estonetes per preguntar-me com em trobava...que mono...que faria sense ell????
Bé deixant a part aquesta experiència estic molt contenta pel canvi...s'ha acabat matinar..s'ha acabat anar amb la carmanyola amunt i avall tot el dia, podré utilitzar la meva bici un altre cop...i...bé segur que moltes altres coses més...però hauré d'anar-les descobrint mica en mica
Apa...a treballar una mica...
Si darrerament estic perduda...ja fa una setmana que no tinc connexió a Internet. Vaig donar-me de baixa per donar-me d'alta a la meva nova adreça. Si!!!!!!!! m'he decidit!!!! He llogat un pis amb un amic a Ciutat Vella...però anem mica en mica... Ja començo a estar una mica desesperada per no poder connectar-me a la xarxa. Vaig pidolant a tothom que em deixi consultar el correu...almenys a la feina puc fer breaks i connectar-me una estoneta (tal i com estic fent ara).
Doncs si...ja tinc piset. El dilluns vaig passar la meva primera nit al pis. No va ser una bona experiència ja que estava sola (el meu companya encara no s'ha instal·lat) i malaltona i ho vaig passar una mica malament...Per tal d'aprofitar espai m'he posat un llit d'aquests de l'Ikea tipus llitera que et permeten posar l'escriptori a sota. Es molt útil, però molt molt incòmode quan has d'estar baixant i pujant contínuament, i encara més quan no tens gaires forces per fer-ho... com vaig trobar a faltar la meva mare...si almenys hagués pogut xerrar amb algú pel messenger...snif snif...Això si...va haver-hi certa persona que em trucava a estonetes per preguntar-me com em trobava...que mono...que faria sense ell????
Bé deixant a part aquesta experiència estic molt contenta pel canvi...s'ha acabat matinar..s'ha acabat anar amb la carmanyola amunt i avall tot el dia, podré utilitzar la meva bici un altre cop...i...bé segur que moltes altres coses més...però hauré d'anar-les descobrint mica en mica
Apa...a treballar una mica...
dilluns, abril 19, 2004
PER TU...
No trobo paraules...només puc dir-te que els bons records que ens queden és la única cosa que mai ningú no ens treurà...ningú. Se que costa pensar en això quan fa tant poc que has perdut algú, però a la llarga és el millor. Ara els records fan mal, però mica en mica el dolor dels records desapareix i ens quedem amb els records, que ja no ens fan mal, i llavors... ens fan somriure. Ànims! I no oblidis que estic sempre aquí...a totes hores, dia i nit, en persona o virtualment...sempre al teu costat.
No trobo paraules...només puc dir-te que els bons records que ens queden és la única cosa que mai ningú no ens treurà...ningú. Se que costa pensar en això quan fa tant poc que has perdut algú, però a la llarga és el millor. Ara els records fan mal, però mica en mica el dolor dels records desapareix i ens quedem amb els records, que ja no ens fan mal, i llavors... ens fan somriure. Ànims! I no oblidis que estic sempre aquí...a totes hores, dia i nit, en persona o virtualment...sempre al teu costat.
dilluns, abril 05, 2004
EL OFICIO DE LAS ARMAS
Ahir a la tarda vaig a anar a veure al Verdi Park El oficio de las armas, una impressionant pel·lícula històrica dirigida per l'italià Ermanno Olmi. Es basa en la història de Giovanni de Médicis, un reconegut capità de l'exèrcit papal que lluitava contra l'exèrcit de Carles V, emperador dels alemans. La seva vida era perfecte, era una llegenda viva, però l'aparició de les armes de foc va fer que una ferida a la cama li provoqués als 28 anys la mort. A diferència de molts altres directors actuals, Ermanno Olmi fuig de l'utilització de les darerres tecnologies per tal d'aconseguir, com ja s'ha dit, una veritable obra d'artesania. L'ambientació és acurada i plena de petits detalls que aconsegueixen transportar-nos a la Itàlia de principis del segle XVI, just en el moment on les guerres que es lliuraven cos a cos comencen a desaparèixer i es comencen a utilitzar les armes de foc.
En fi, una pel·lícula recomanable per als amants de la història i del cinema ben fet.
Ahir a la tarda vaig a anar a veure al Verdi Park El oficio de las armas, una impressionant pel·lícula històrica dirigida per l'italià Ermanno Olmi. Es basa en la història de Giovanni de Médicis, un reconegut capità de l'exèrcit papal que lluitava contra l'exèrcit de Carles V, emperador dels alemans. La seva vida era perfecte, era una llegenda viva, però l'aparició de les armes de foc va fer que una ferida a la cama li provoqués als 28 anys la mort. A diferència de molts altres directors actuals, Ermanno Olmi fuig de l'utilització de les darerres tecnologies per tal d'aconseguir, com ja s'ha dit, una veritable obra d'artesania. L'ambientació és acurada i plena de petits detalls que aconsegueixen transportar-nos a la Itàlia de principis del segle XVI, just en el moment on les guerres que es lliuraven cos a cos comencen a desaparèixer i es comencen a utilitzar les armes de foc.
En fi, una pel·lícula recomanable per als amants de la història i del cinema ben fet.
dijous, abril 01, 2004
M'esforço en no pensar massa en ell perquè em la seva absència em fa mal, però també em fa mal resistir-m’hi. Quan vaig al metro, quan camino pel carrer o quan veig un avi assegut en un banc mirant la gent com passa, em pregunto perquè no el puc veure a ell. Penso en com m’hagués agradat veure'l envellir. El trobo a faltar...Trobo a faltar el seu cabell platejat, i trobo a faltar veure'l enfadat quan perdia el Barça, i trobo a faltar veure'l treballant a l'hort...Tinc tantes coses que m'agradaria explicar-li...Avui he revelat unes fotos de reis i del meu aniversari però hi faltava algú...són fotos incompletes, però suposo que m'hi hauré d'acostumar. Haig d'acceptar que a partir d'ara la seva figura serà invisible però la seva presència, a la meva manera, serà perpètua.
