dimarts, març 30, 2004
FA SOL!!!!!!!!!!!!!
Quan he sortir de casa era fosc, el cel semblava una mica ennuvolat però entre mig de la blavor s'entreveia la claror...són les 8:35 i per la finestra de la feina veig la llum del sol a la façana del davant....Genial!!!!
Bon dia!!!!!!!!
Quan he sortir de casa era fosc, el cel semblava una mica ennuvolat però entre mig de la blavor s'entreveia la claror...són les 8:35 i per la finestra de la feina veig la llum del sol a la façana del davant....Genial!!!!
Bon dia!!!!!!!!
dilluns, març 29, 2004
UN ALTRE COP..
Bé crec que ja és moment de tornar...és moment de tornar a omplir l'espai en blanc...Tot i que estic com una sopa i m'he passat la tarda al llit, he decidit llevar-me per escriure. Aquests darrers dies he pensat molt i he trobat a faltar l'espai en blanc...he trobat a faltar deixar anar tot allò que em passava pel cap.
Ara mateix estic escoltant la banda sonora de Last Emperor (Ryuichi Sakamoto), és impressionant la força que desprén...hi ha moments en que la música és l'única cosa que em fa reaccionar, és com un despertador que aconsegueix despertar-me i fer-me veure que hi ha un munt de coses que haig de fer aquell dia...sí, hi ha un munt de coses que haig de fer encara....i no vull adormir-me.
Bé crec que ja és moment de tornar...és moment de tornar a omplir l'espai en blanc...Tot i que estic com una sopa i m'he passat la tarda al llit, he decidit llevar-me per escriure. Aquests darrers dies he pensat molt i he trobat a faltar l'espai en blanc...he trobat a faltar deixar anar tot allò que em passava pel cap.
Ara mateix estic escoltant la banda sonora de Last Emperor (Ryuichi Sakamoto), és impressionant la força que desprén...hi ha moments en que la música és l'única cosa que em fa reaccionar, és com un despertador que aconsegueix despertar-me i fer-me veure que hi ha un munt de coses que haig de fer aquell dia...sí, hi ha un munt de coses que haig de fer encara....i no vull adormir-me.
dimecres, març 17, 2004
HA ARRIBAT L'HORA
Els darrers dies no he escrit gran cosa...la feina, la universitat i moltes altres coses que volten pel meu cap no em permeten trobar ni temps ni inspiració per escriure. He decidit deixar d'escriure. Deixaré passar el temps per veure si les coses canvien...de moment el deixaré...
Els darrers dies no he escrit gran cosa...la feina, la universitat i moltes altres coses que volten pel meu cap no em permeten trobar ni temps ni inspiració per escriure. He decidit deixar d'escriure. Deixaré passar el temps per veure si les coses canvien...de moment el deixaré...
divendres, març 12, 2004
SÀBIES PARAULES
Podria dir moltes coses que em passen pel cap...estic escoltant Siglo XXI, com acostumo a fer cada matí, però avui és diferent. Els missatges al contestador són realment profunds, les paraules que surten de les veus desconegudes expressen el sentiment general. Sembla impossible el que ha passat...però ha passat. Si us plau no deixeu de votar el diumenge, no deixeu que us enganyin les paraules i les imatges manipuladores, no deixeu de manifestar-vos...ja ha acabat Siglo XXI, Craig Armstrong de fons i les darreres paraules del presentador: No dejeis de expresar lo que quereis, el silencio és complice de la muerte.
Sàbies paraules que conviden a reflexionar.
Podria dir moltes coses que em passen pel cap...estic escoltant Siglo XXI, com acostumo a fer cada matí, però avui és diferent. Els missatges al contestador són realment profunds, les paraules que surten de les veus desconegudes expressen el sentiment general. Sembla impossible el que ha passat...però ha passat. Si us plau no deixeu de votar el diumenge, no deixeu que us enganyin les paraules i les imatges manipuladores, no deixeu de manifestar-vos...ja ha acabat Siglo XXI, Craig Armstrong de fons i les darreres paraules del presentador: No dejeis de expresar lo que quereis, el silencio és complice de la muerte.
Sàbies paraules que conviden a reflexionar.
dijous, març 11, 2004
SENSE PARAULES
No tinc paraules per expressar la ràbia i la impòtencia que sento davant el que ha passat aquest matí a Madrid.
Només puc dic no a la violència i no al terrorisme.
No tinc paraules per expressar la ràbia i la impòtencia que sento davant el que ha passat aquest matí a Madrid.
Només puc dic no a la violència i no al terrorisme.
dilluns, març 01, 2004
A LA RECERCA D'UN PIS
Ja fa uns dies que no escric res i no és per manca de temes...Podria parlar dels Oscars, de la campanya electoral, de les barbaritats que cada dia sento per la ràdio i per la televisió de la boca de certes persones que no vull ni anomenar, de l'odi que s'està fomentant cap als catalans, de la pel•lícula 21 gramos, de la neu que ha caigut aquest cap de setmana, del Codi da Vinci...però avui vull parlar del lloguer de pisos.
Ja fa unes setmanes que intento buscar un apartament per llogar. La veritat és que no vull res de l'altre món, un espai on poder dormir, on poder posar l'ordinador, que estigui ben comunicat, que no sigui gaire car...en fi el necessari per poder viure. Avui he desistit. Ja en tinc prou de veure caus foscos i espais de 15 ó 20 metres quadrats que anomenen lofts. Fa un parell d'anys encara es podien aconseguir apartaments per 300 ó 350 euros, però ara, és totalment impossible. Per aquest preu només es pot aconseguir un apartament per reformar, un àtic sense ascensor en una zona incomunicada o una habitació en un pis compartit. És realment frustrant. D'entre totes les opcions la més encertada és la de compartir pis, però no em ve de gust, ja comparteixo pis amb ma mare i millor que amb ella no estaré amb ningú. Afortunadament no em sento gens lligada, faig el que vull i sempre amb el recolzament d’ella, però no puc evitar sentir la necessitat d'estar sola. Em passo el dia rodejada de gent, a la feina, a la universitat, al tren, al metro...només trobo la soledat a partir de les 11 de la nit, quan em tanco a la meva habitació. Hi ha dies que fins i tot als companys de la feina els hi dic que he quedat per tal de poder anar a prendre un cafè tota sola. Que hi farem...
Crec que el millor és esperar, potser m’apugen el sou, potser s’estanquen els preus, potser em pugen els ànims...però que passarà si el sou s’estanca, els preus s’apugen i els meus ànims decauen?? Ufff...avui estic una mica desanimada...perquè és tant difícil per una noia que està sola poder llogar un pis?? M’hauré d’esperar als 40 per independitzar-me?? Quin horror, m’estan començant a afectar els 30...
Però segur que tot canviarà...segur que si.
Tot és transitori.
Ja fa uns dies que no escric res i no és per manca de temes...Podria parlar dels Oscars, de la campanya electoral, de les barbaritats que cada dia sento per la ràdio i per la televisió de la boca de certes persones que no vull ni anomenar, de l'odi que s'està fomentant cap als catalans, de la pel•lícula 21 gramos, de la neu que ha caigut aquest cap de setmana, del Codi da Vinci...però avui vull parlar del lloguer de pisos.
Ja fa unes setmanes que intento buscar un apartament per llogar. La veritat és que no vull res de l'altre món, un espai on poder dormir, on poder posar l'ordinador, que estigui ben comunicat, que no sigui gaire car...en fi el necessari per poder viure. Avui he desistit. Ja en tinc prou de veure caus foscos i espais de 15 ó 20 metres quadrats que anomenen lofts. Fa un parell d'anys encara es podien aconseguir apartaments per 300 ó 350 euros, però ara, és totalment impossible. Per aquest preu només es pot aconseguir un apartament per reformar, un àtic sense ascensor en una zona incomunicada o una habitació en un pis compartit. És realment frustrant. D'entre totes les opcions la més encertada és la de compartir pis, però no em ve de gust, ja comparteixo pis amb ma mare i millor que amb ella no estaré amb ningú. Afortunadament no em sento gens lligada, faig el que vull i sempre amb el recolzament d’ella, però no puc evitar sentir la necessitat d'estar sola. Em passo el dia rodejada de gent, a la feina, a la universitat, al tren, al metro...només trobo la soledat a partir de les 11 de la nit, quan em tanco a la meva habitació. Hi ha dies que fins i tot als companys de la feina els hi dic que he quedat per tal de poder anar a prendre un cafè tota sola. Que hi farem...
Crec que el millor és esperar, potser m’apugen el sou, potser s’estanquen els preus, potser em pugen els ànims...però que passarà si el sou s’estanca, els preus s’apugen i els meus ànims decauen?? Ufff...avui estic una mica desanimada...perquè és tant difícil per una noia que està sola poder llogar un pis?? M’hauré d’esperar als 40 per independitzar-me?? Quin horror, m’estan començant a afectar els 30...
Però segur que tot canviarà...segur que si.
Tot és transitori.
