dissabte, gener 31, 2004
Repàs…
Ja fa dies que volia comentar el que ha passat recentment amb el Carod…els mitjans de comunicació i els polítics ja han dit la seva. Han dit tot. La veritat és que s’ho han manegat molt bé per desequilibrar el govern de la Generalitat. Ara, més que mai, em sento orgullosa de ser catalana, de ser diferent, de poder raonar i de veure com es manipula des del govern central a la població. Acabo de sentir al Zaplana dir que Catalunya està governada amb un partit que es relaciona amb terroristes per decidir a on es pot i on no es poden fer atemptats…Impressionant!!!!!!!! Però que la gent no s’adona!!!???? M’haig de creure que a Espanya més de la meitat de persones tenen capacitat 0 per raonar??? Ja veig que si….Em queda el consol que a Catalunya això no passa…
Potser en Carod no va escollir la millor manera per fer el que va fer, però és tan greu que algú vulgui evitar atemptats?? és tan greu que algú vulgui evitar que es segueixi matant gent??? Jo no crec que sigui tant greu…
Ens queden molts dies encara per seguir escoltant bajanades, per seguir comprovant la capacitat de certs polítics per manipular, per tergiversar i per crear desequilibri. Haurem de tenir paciència…serà difícil però bé, no ens queda més remei.
Ja fa dies que volia comentar el que ha passat recentment amb el Carod…els mitjans de comunicació i els polítics ja han dit la seva. Han dit tot. La veritat és que s’ho han manegat molt bé per desequilibrar el govern de la Generalitat. Ara, més que mai, em sento orgullosa de ser catalana, de ser diferent, de poder raonar i de veure com es manipula des del govern central a la població. Acabo de sentir al Zaplana dir que Catalunya està governada amb un partit que es relaciona amb terroristes per decidir a on es pot i on no es poden fer atemptats…Impressionant!!!!!!!! Però que la gent no s’adona!!!???? M’haig de creure que a Espanya més de la meitat de persones tenen capacitat 0 per raonar??? Ja veig que si….Em queda el consol que a Catalunya això no passa…
Potser en Carod no va escollir la millor manera per fer el que va fer, però és tan greu que algú vulgui evitar atemptats?? és tan greu que algú vulgui evitar que es segueixi matant gent??? Jo no crec que sigui tant greu…
Ens queden molts dies encara per seguir escoltant bajanades, per seguir comprovant la capacitat de certs polítics per manipular, per tergiversar i per crear desequilibri. Haurem de tenir paciència…serà difícil però bé, no ens queda més remei.
dilluns, gener 26, 2004
El hijo de la novia
Ahir van donar El hijo de la novia. No l'havia tornat a veure des de que la vaig anar a veure al cinema. Vaig plorar com una magdalena. Recordo que quan vaig anar a veure-la em va agradar molt però ahir la vaig acabar d’assaborir encara molt més. Part de la pel•lícula la vaig veure acompanyada de ma mare. Afortunadament, quan la cosa es va començar a posar extremadament tendra ma mare va decidir marxar a dormir, cosa que vaig agrair profundament perquè veia a venir el que passaria. Vaig començar a somicar quan en Rafael (Ricardo Darín) torna a casa de la Nati per solucionar la situació i reconèixer que s’ha equivocat i vaig continuar així fins al final de la pel•lícula. Es meravellós veure que l’enamorament pot durar anys i panys, i que l’amor existeix a totes les edats. I si, passa, no val dir que és ficció, perquè jo ho he viscut de molt a prop. No em serveix allò de l’amor desapareix amb el temps.... He vist com dues persones s’han estimat durant més de quaranta anys fins que la mort, sobtadament, els ha separat quan encara els quedaven molts anys per compartir. Afortunats aquells que experimenten aquest sentiment meravellós que és l’amor, afortunats aquells que creuen que existeix, afortunats aquells que són capaços d’arriscar per una altra persona, afortunats aquells que lluiten per no perdre a la persona a qui estimen.
Ahir van donar El hijo de la novia. No l'havia tornat a veure des de que la vaig anar a veure al cinema. Vaig plorar com una magdalena. Recordo que quan vaig anar a veure-la em va agradar molt però ahir la vaig acabar d’assaborir encara molt més. Part de la pel•lícula la vaig veure acompanyada de ma mare. Afortunadament, quan la cosa es va començar a posar extremadament tendra ma mare va decidir marxar a dormir, cosa que vaig agrair profundament perquè veia a venir el que passaria. Vaig començar a somicar quan en Rafael (Ricardo Darín) torna a casa de la Nati per solucionar la situació i reconèixer que s’ha equivocat i vaig continuar així fins al final de la pel•lícula. Es meravellós veure que l’enamorament pot durar anys i panys, i que l’amor existeix a totes les edats. I si, passa, no val dir que és ficció, perquè jo ho he viscut de molt a prop. No em serveix allò de l’amor desapareix amb el temps.... He vist com dues persones s’han estimat durant més de quaranta anys fins que la mort, sobtadament, els ha separat quan encara els quedaven molts anys per compartir. Afortunats aquells que experimenten aquest sentiment meravellós que és l’amor, afortunats aquells que creuen que existeix, afortunats aquells que són capaços d’arriscar per una altra persona, afortunats aquells que lluiten per no perdre a la persona a qui estimen.
dijous, gener 22, 2004
JA S’ACABA
Si!!!!!!!!!
Només em queda lliurar un resum d’un llibre pel dilluns i un altre treballet per dijous. La veritat és que estic saturada...quines ganes tinc d’acabar...El 9 de febrer torno a començar les classes i fins llavors tindré 10 dies per no haver-me de preocupar pel que haig de fer. Tindré les tardes més o menys lliures. No m’ho puc creure!!! Que faré???? Ja hi pensaré...
Ànims Sílvia que ja queda poc!!!!
Aquest dies no tinc gaire temps per inspirar-me a escriure. Només deixaré un parell de frases interessants que he sentit.
Cascos (expolític): Me voy con las manos limpias.
Jordi Savall(director d’orquestra): Quan has tingut llibertat ja no pots viure sense ella.
Si!!!!!!!!!
Només em queda lliurar un resum d’un llibre pel dilluns i un altre treballet per dijous. La veritat és que estic saturada...quines ganes tinc d’acabar...El 9 de febrer torno a començar les classes i fins llavors tindré 10 dies per no haver-me de preocupar pel que haig de fer. Tindré les tardes més o menys lliures. No m’ho puc creure!!! Que faré???? Ja hi pensaré...
Ànims Sílvia que ja queda poc!!!!
Aquest dies no tinc gaire temps per inspirar-me a escriure. Només deixaré un parell de frases interessants que he sentit.
Cascos (expolític): Me voy con las manos limpias.
Jordi Savall(director d’orquestra): Quan has tingut llibertat ja no pots viure sense ella.
dissabte, gener 17, 2004
UNA ESTONA DE DIVERSIÓ
llegiu això
En nuestro partido político
cumplimos con lo que prometemos.
Sólo los imbéciles pueden creer que
no lucharemos contra la corrupción.
Porque si hay algo seguro para nosotros es que
la honestidad y la transparencia son fundamentales
para alcanzar nuestros ideales.
Demostraremos que es una gran estupidez creer que
las mafias seguirán formando parte del gobierno como en otros tiempos.
Aseguramos sin resquicio de duda que la justicia social será el fin
principal de nuestro mandato. Pese a eso, todavía hay gente estúpida
que piensa que se pueda seguir gobernando con las artimañas de la
vieja política Cuando asumamos el poder, haremos lo iposible para que
se acaben las situaciones privilegiadas y el tráfico deinfluencias
No permitiremos de ningún modo que
nuestros niños mueran de hambre
Cumpliremos nuestros propósitos aunque
los recursos económicos se hayan agotado
eerceremos el poder hasta que
Comprendan desde ahora que
Somos el Partido Popular, la "nueva política".
I ara llegiu-lo al revés, començant per la darrera frase i aneu pujant
llegiu això
En nuestro partido político
cumplimos con lo que prometemos.
Sólo los imbéciles pueden creer que
no lucharemos contra la corrupción.
Porque si hay algo seguro para nosotros es que
la honestidad y la transparencia son fundamentales
para alcanzar nuestros ideales.
Demostraremos que es una gran estupidez creer que
las mafias seguirán formando parte del gobierno como en otros tiempos.
Aseguramos sin resquicio de duda que la justicia social será el fin
principal de nuestro mandato. Pese a eso, todavía hay gente estúpida
que piensa que se pueda seguir gobernando con las artimañas de la
vieja política Cuando asumamos el poder, haremos lo iposible para que
se acaben las situaciones privilegiadas y el tráfico deinfluencias
No permitiremos de ningún modo que
nuestros niños mueran de hambre
Cumpliremos nuestros propósitos aunque
los recursos económicos se hayan agotado
eerceremos el poder hasta que
Comprendan desde ahora que
Somos el Partido Popular, la "nueva política".
I ara llegiu-lo al revés, començant per la darrera frase i aneu pujant
dijous, gener 15, 2004
THE LAST SAMURAI
Ahir vaig quedar amb en Pau per anar al cinema. En principi, volíem anar a veure un altre cop The return of the King, però com començava a les 21:45 vam decidir anar a veure The Last Samurai. La sessió començava a les 19:00 i vam arribar pels pèls. Semblava que tot estava en contra nostre. Vam quedar a la parada de Fondo i va ser impossible arribar...aquella zona era un caos total!! Finalment ens vam trobar. Teníem 20 minuts per arribar als Icària. Li vaig dir : Tranquil, en 15 minuts arribem. Però no va ser així...l’entrada a l’autopista saturada...la ronda del litoral col·lapsada...però vam arribar!!!! fins i tot vam aparcar davant dels cinemes. Quan vam entrar la pel·lícula acabava de començar, eren les 19:05. Quin descans...després d’enfrontar-nos a tots els entrebancs finalment vam poder asseure’ns al cinema.
Pel que fa a la pel·lícula...us la recomano. La banda sonora de Hans Zimmer és impressionant, tot i que en certs moment recorda a la de The red thin line (La delgada linea roja). No cal que m’enrotlli explicant-vos que penso de la pel·lícula, en Pau ha escrit unes quantes paraules prou encertades sobre aquesta, us recomano que les llegiu. Tal i com diu en Pau, la fotografia és genial, com m’agradaria poder traslladar-me al poblat del fill del Katsumoto per un temps. Envoltar-me dels paisatges, de la gent, de la tradició, de l’honor, de la senzillesa, de l’idealisme...Tot i que la bellesa no és com en altres pel·lícules orientals com Dolls o Hero (segurament perquè el toc occidental hi influeix molt) també hi està present. No puc evitar-ho...m’encanten les pel·lícules que em traslladen a altres temps, a altres moments, a altres móns...
Ahir vaig quedar amb en Pau per anar al cinema. En principi, volíem anar a veure un altre cop The return of the King, però com començava a les 21:45 vam decidir anar a veure The Last Samurai. La sessió començava a les 19:00 i vam arribar pels pèls. Semblava que tot estava en contra nostre. Vam quedar a la parada de Fondo i va ser impossible arribar...aquella zona era un caos total!! Finalment ens vam trobar. Teníem 20 minuts per arribar als Icària. Li vaig dir : Tranquil, en 15 minuts arribem. Però no va ser així...l’entrada a l’autopista saturada...la ronda del litoral col·lapsada...però vam arribar!!!! fins i tot vam aparcar davant dels cinemes. Quan vam entrar la pel·lícula acabava de començar, eren les 19:05. Quin descans...després d’enfrontar-nos a tots els entrebancs finalment vam poder asseure’ns al cinema.
Pel que fa a la pel·lícula...us la recomano. La banda sonora de Hans Zimmer és impressionant, tot i que en certs moment recorda a la de The red thin line (La delgada linea roja). No cal que m’enrotlli explicant-vos que penso de la pel·lícula, en Pau ha escrit unes quantes paraules prou encertades sobre aquesta, us recomano que les llegiu. Tal i com diu en Pau, la fotografia és genial, com m’agradaria poder traslladar-me al poblat del fill del Katsumoto per un temps. Envoltar-me dels paisatges, de la gent, de la tradició, de l’honor, de la senzillesa, de l’idealisme...Tot i que la bellesa no és com en altres pel·lícules orientals com Dolls o Hero (segurament perquè el toc occidental hi influeix molt) també hi està present. No puc evitar-ho...m’encanten les pel·lícules que em traslladen a altres temps, a altres moments, a altres móns...
dilluns, gener 12, 2004
1er EXAMEN 2ona FESTA D’ANIVERSARI
Ja he fet el primer examen. Quin horror, m’ha anat fatal…amb una mica de sort i si la professora és benèvola podré arribar al quatre i aprovar fent mitja amb la resta d’exercicis. La veritat, no era gaire difícil, però és que aquests dies ha estat impossible estudiar. Ho he intentat de totes les maneres, a la taula, al llit, amb música, sense, a la biblioteca…he perdut la concentració. No se on l’he deixat, potser és la edat? Deuen ser els 30 que comencen a pesar...
Canviant de tema...el dissabte vaig fer una festa per celebrar, un altre cop, el meu 30 aniversari. Una amiga meva, la Inés, va oferir la seva casa per fer la festa (que faria jo sense ella??!!!). Va ser molt divertit. Abans que arribés tothom, la Lucia, la Inés i jo ens vam estar barallant amb les olives, la pinya, els formatges, el pernil dolç, els espàrrecs i els escuradents per fer combinacions. No us podeu imaginar el que donen de si aquests cinc ingredients!!!. Una mica de paté, truites, salmó, pa de pagès, torrades, embotits i croquetes i ja està...vam preparar un sopar senzill però que molt bo, que va acabar amb el pastís que la mare d’en Blackonion havia preperat mmmmmm!! Per llepar-se els dits!!!! Ens vam reunir, tal i com diu el Blackonion, un grupet molt variat: 2 dentistes búlgars, un capità de vaixell, una psicòloga, tres bibliotecaris/es, dues historiadores , un filòleg i un biòleg, entre d’altres. La veritat és que ens ho vam passar molt bé, vam estar fins a les quatre xerrant, rient i escoltant acudits en búlgars traduïts al castellà i en anglès i tot això acompanyats per música molt variada: Tribalistas, Herbert, Versions remixed de l’Ennio Morricone (genial!!!) Thievery Corporation....i fins i tot l’Elvis!!!. La nit va passar volant...
Per no perdre el costum, quan les meves amigues em van donar el regal no vaig poder evitar plorar (però només una miqueta!!!!!!!!). Em van fer un regal molt original que em va fer recordar fets de la meva vida que ja començava a oblidar...és impressionant veure totes les estones, anècdotes, sortides i viatges que he compartit amb les meves amigues. Sempre han estat aquí... molt a prop meu. Bé, doncs el Pere va recollir en un dvd tot un seguit de fotografies que van des dels 20 aproximadament als 29. Va fer un muntatge excel•lent!!!! Ostres com canviem...però és meravellós poder veure aquest canvi en uns minutets i acompanyada de gent que estimes.
Bé...crec que hauria de continuar estudiant. Faré un esforç...un gran esforç i ho intentaré. Ara mateix estic escoltant la banda sonora de Good Bye Lenin que ha fet l’inimitable Yann Tiersen (el mateix que va fer Amelie), impressionant...realment és un geni aquest home!!! Em fa molta ràbia haver-me de posar a estudiar, m’encantaria estirar-me al llit i deixar l’habitació pràcticament a les fosques mentre l’escolto, mentre em perdo amb el so del piano, mentre em perdo entre els records...m’encantaria poder-lo escoltar acompanyada...bé que hi farem. La realitat és una altre, així que a estudiar!!!!!!!
Ja l’escoltaré demà...
Ja he fet el primer examen. Quin horror, m’ha anat fatal…amb una mica de sort i si la professora és benèvola podré arribar al quatre i aprovar fent mitja amb la resta d’exercicis. La veritat, no era gaire difícil, però és que aquests dies ha estat impossible estudiar. Ho he intentat de totes les maneres, a la taula, al llit, amb música, sense, a la biblioteca…he perdut la concentració. No se on l’he deixat, potser és la edat? Deuen ser els 30 que comencen a pesar...
Canviant de tema...el dissabte vaig fer una festa per celebrar, un altre cop, el meu 30 aniversari. Una amiga meva, la Inés, va oferir la seva casa per fer la festa (que faria jo sense ella??!!!). Va ser molt divertit. Abans que arribés tothom, la Lucia, la Inés i jo ens vam estar barallant amb les olives, la pinya, els formatges, el pernil dolç, els espàrrecs i els escuradents per fer combinacions. No us podeu imaginar el que donen de si aquests cinc ingredients!!!. Una mica de paté, truites, salmó, pa de pagès, torrades, embotits i croquetes i ja està...vam preparar un sopar senzill però que molt bo, que va acabar amb el pastís que la mare d’en Blackonion havia preperat mmmmmm!! Per llepar-se els dits!!!! Ens vam reunir, tal i com diu el Blackonion, un grupet molt variat: 2 dentistes búlgars, un capità de vaixell, una psicòloga, tres bibliotecaris/es, dues historiadores , un filòleg i un biòleg, entre d’altres. La veritat és que ens ho vam passar molt bé, vam estar fins a les quatre xerrant, rient i escoltant acudits en búlgars traduïts al castellà i en anglès i tot això acompanyats per música molt variada: Tribalistas, Herbert, Versions remixed de l’Ennio Morricone (genial!!!) Thievery Corporation....i fins i tot l’Elvis!!!. La nit va passar volant...
Per no perdre el costum, quan les meves amigues em van donar el regal no vaig poder evitar plorar (però només una miqueta!!!!!!!!). Em van fer un regal molt original que em va fer recordar fets de la meva vida que ja començava a oblidar...és impressionant veure totes les estones, anècdotes, sortides i viatges que he compartit amb les meves amigues. Sempre han estat aquí... molt a prop meu. Bé, doncs el Pere va recollir en un dvd tot un seguit de fotografies que van des dels 20 aproximadament als 29. Va fer un muntatge excel•lent!!!! Ostres com canviem...però és meravellós poder veure aquest canvi en uns minutets i acompanyada de gent que estimes.
Bé...crec que hauria de continuar estudiant. Faré un esforç...un gran esforç i ho intentaré. Ara mateix estic escoltant la banda sonora de Good Bye Lenin que ha fet l’inimitable Yann Tiersen (el mateix que va fer Amelie), impressionant...realment és un geni aquest home!!! Em fa molta ràbia haver-me de posar a estudiar, m’encantaria estirar-me al llit i deixar l’habitació pràcticament a les fosques mentre l’escolto, mentre em perdo amb el so del piano, mentre em perdo entre els records...m’encantaria poder-lo escoltar acompanyada...bé que hi farem. La realitat és una altre, així que a estudiar!!!!!!!
Ja l’escoltaré demà...
dijous, gener 08, 2004
Avui és un dia especial!!!!!
Avui ha estat un dia especial, un dia que no oblidaré amb facilitat. Ahir va ser el meu aniversari...si..30 anys!!! Avui havia decidit convidar a prendre alguna cosa als companys de feina, però s'han avançat. Han preparat un pica pica i cap a quarts de dues m'han dit que anéssim a un dels despatxos a picar alguna cosa. Hi estaven pràcticament tots (faltava el Dani, que ha hagut de marxar). Hem començat a picar, a xerrar, a fer bromes sobres els 30 i de cop m'han donat un sobre. A dins hi havia unes paraules escrites que deien més o menys: ves a mirar el teu correu ara mateix. Els he mirat a tots i m'han dit: ves-hi!!!!. Ja em veieu a mi anant cap a la meva taula i darrera meu els meu cap i tots els altres companys. M'he assegut a la taula mentre tots em miraven amb un somriure sospitós i he obert el correu de la feina. Nou missatge. L’he obert i només llegir l’apartat d’Asunto se m’han començat a omplir de llàgrimes els ulls. Que figa que arribo a ser...ja ho se... de part del Josep, de la Carme, del Ferran, de la Laia, de la Montserrat, del Roberto, de la Laura, de la Maria, del Vitor, de l'Edmon, i de tots els companys d'aquest antro de perdició. FELICITATS!. Això no era res comparat amb el que venia després. Totes les llàgrimes que omplien els meus ulls han començat a vessar mentre llegia (en veu baixa és clar, perquè era incapaç de parlar). Poques paraules, senzilles, un escrit breu, clar, transparent...Ha estat impressionant. No puc explicar el que he sentit...felicitat, orgull d’estar envoltada per persones com ells i elles, impotència per no saber com agrair aquestes meravelloses paraules???? no ho se...una barreja de tot suposo.
Els agraeixo tot el que fan i han fet per mi, totes les estones que dediquen a escoltar les meves històries, les meves penes, els meus problemes, la paciència que mostren quan els poso el nou cd de Thievary Corporation que m’he baixat de l’emule i sobretot el recolzament que m’han donat els darrers mesos i totes les dolces paraules que sempre tenen a mà .
Tinc una feina que m’agrada tot i ser malpagada i insegura, i tinc els millor companys, el millor cap...els millors amics. I m’han fet el regal més maco que m’han fet mai...paraules, amistat, recolzament, amor...a part d’un preciós anell, és clar.
Avui ha estat un dia especial, un dia que no oblidaré amb facilitat. Ahir va ser el meu aniversari...si..30 anys!!! Avui havia decidit convidar a prendre alguna cosa als companys de feina, però s'han avançat. Han preparat un pica pica i cap a quarts de dues m'han dit que anéssim a un dels despatxos a picar alguna cosa. Hi estaven pràcticament tots (faltava el Dani, que ha hagut de marxar). Hem començat a picar, a xerrar, a fer bromes sobres els 30 i de cop m'han donat un sobre. A dins hi havia unes paraules escrites que deien més o menys: ves a mirar el teu correu ara mateix. Els he mirat a tots i m'han dit: ves-hi!!!!. Ja em veieu a mi anant cap a la meva taula i darrera meu els meu cap i tots els altres companys. M'he assegut a la taula mentre tots em miraven amb un somriure sospitós i he obert el correu de la feina. Nou missatge. L’he obert i només llegir l’apartat d’Asunto se m’han començat a omplir de llàgrimes els ulls. Que figa que arribo a ser...ja ho se... de part del Josep, de la Carme, del Ferran, de la Laia, de la Montserrat, del Roberto, de la Laura, de la Maria, del Vitor, de l'Edmon, i de tots els companys d'aquest antro de perdició. FELICITATS!. Això no era res comparat amb el que venia després. Totes les llàgrimes que omplien els meus ulls han començat a vessar mentre llegia (en veu baixa és clar, perquè era incapaç de parlar). Poques paraules, senzilles, un escrit breu, clar, transparent...Ha estat impressionant. No puc explicar el que he sentit...felicitat, orgull d’estar envoltada per persones com ells i elles, impotència per no saber com agrair aquestes meravelloses paraules???? no ho se...una barreja de tot suposo.
Els agraeixo tot el que fan i han fet per mi, totes les estones que dediquen a escoltar les meves històries, les meves penes, els meus problemes, la paciència que mostren quan els poso el nou cd de Thievary Corporation que m’he baixat de l’emule i sobretot el recolzament que m’han donat els darrers mesos i totes les dolces paraules que sempre tenen a mà .
Tinc una feina que m’agrada tot i ser malpagada i insegura, i tinc els millor companys, el millor cap...els millors amics. I m’han fet el regal més maco que m’han fet mai...paraules, amistat, recolzament, amor...a part d’un preciós anell, és clar.
dijous, gener 01, 2004
JA HA ARRIBAT EL 2004
Bé, ja ha arribat el 2004 i jo l'he començat amb un costipat impressionant..tinc el cap que sembla un timbal. Ara bé, encara tinc temps per pensar una mica en els propòsits d'aquest any. Quins propòsits??? doncs...
ser feliç...
disfrutar de cada moment i cada situació
acabar la carrera
ser feliç...
estaria bé deixar definitivament de fumar
ser feliç...
disfrutar de la gent que m'envolta
continuar escrivint al blog
ser feliç...
conèixer gent...
estalviar (sempre dic el mateix...)
ser feliç...
disfrutar...
llegir més
ser feliç...
si...definitivament ser feliç, aquest és el propòsit més important.
Espero que el 2004 sigui un any especial per tots!!!!
Bé, ja ha arribat el 2004 i jo l'he començat amb un costipat impressionant..tinc el cap que sembla un timbal. Ara bé, encara tinc temps per pensar una mica en els propòsits d'aquest any. Quins propòsits??? doncs...
ser feliç...
disfrutar de cada moment i cada situació
acabar la carrera
ser feliç...
estaria bé deixar definitivament de fumar
ser feliç...
disfrutar de la gent que m'envolta
continuar escrivint al blog
ser feliç...
conèixer gent...
estalviar (sempre dic el mateix...)
ser feliç...
disfrutar...
llegir més
ser feliç...
si...definitivament ser feliç, aquest és el propòsit més important.
Espero que el 2004 sigui un any especial per tots!!!!
